Cara a cara: Laura Nualart

Després de fer-nos esperar una mica.. avui tenim l'entrevista a la Laura Nualart, que encara que digui que no, és la nostra Iniesta (no sé si és gaire bon moment per fer comparatives amb el Barça.. jajaj)

1. Com vas començar a jugar a futbol?

Doncs bé, de ben petita ja vaig seleccionar la pilota en comptes de les nines, tot i que m’era molt difícil jugar a futbol perquè encara era filla única i gran part de les amigues no els hi agradava.

Tot i així, aprofitava tots els moments en què baixava al carrer i, per casualitat, algú volia fer un partidet amb mi.

Pel que fa a l’escola, durant els dos darrers anys de primària, l’actual capitana del pradenc i jo ens passavem la mitja hora del pati jugant a futbol amb els nens.

Bé, són tot de situacions concretes gràcies a les quals, mica en mica, em vaig anar incorporant dins del món del futbol, tot i així, cap de les hores que hi destinava i cap de les activitats que realitzava es podien comparar amb les que podia portar a terme un equip de futbol federat, com és l’actual.

Així doncs, no va ser fins l’any passat que vaig poder dir que jugo a futbol i que practico, d’una vegada, l’esport del qual volia formar part feia anys.

Enguany ja és la segona temporada que fa que formu part del F.C. Pradenc, i sincerament, espero poder-ho dir molts anys i moltes temporades més, en senyal del bon funcionament de l’equip.

2. Com és la Laura dins el camp?

Díficil pregunta per contestar un mateix.

Suposu que la Laura dins del camp és impacient i a la vegada massa exigent. És conscient fins a quin punt pot arribar i també de tot el que pot donar, però normalment, quan l’exigència i la demostració sobrepassen la desesperació, va una mica perduda.

Li agrada, si més no li agradaria, poder posar en pràctica l’habilitat que té. Habitualment, prefereix una bona passada que una jugada individual, en el segon cas, la situació ha de ser molt clara per poder-la realitzar.

Juga de mig campista, lloc on també li és força difícil parar-se a pensar què farà en els 3 següents segons. Ha de treure’s la pilota de sobre de primeres per anar bé i per donar més opcions que la jugada començada segueixi endavant.

Fent un possible resum, es podria dir que la Laura dins del camp no és egoiste i pot tenir dies molt variats.

3. Un lema que tinguis sobre el futbol?

Suposu que en tindria molts de lemes respecte el futbol, però un punt important a destacar seria el companyarisme. Sense ell no hi hauria equip ni al camp ni dins del vestidor, ni amb gent de la nostra categoria, ni amb gent de primera divisió.

4. El millor i el pitjor moment?

El millor moment dins del camp és quan s’acaba el partit i et sents plenament satisfeta amb el que has fet i el que has donat. Si aquest millor moment ha de ser dins del vestidor, sens dubte escolliria els moments de compenetració, quan ens sabem avenir, tant si és per muntar sopars o fer el pallasso, o contràriament, si és per posar-nos series i decidir sobre temes o assumptes importants.

Pel que fa el pitjor moment dins del camp, podria dir que és quan veus que ets capaç d’aspirar i demostrar molt més i aquell no és el teu dia, i dins del vestidor, el pitjor moment és quan s’escapa algun crit o hi ha alguna baralla.

Parlant globalment, el millor moment és quan s’ha guanyat un partit merescut, i el pitjor, és quan veus que una derrota no afecta a alguns membres de l’equip i de seguida tot són rialles.

5. Com és l’equip del Pradenc?

Principalment és força principiant, però tot i així, s’ha de dir que no sembla que faci dos anys que forma part de la lliga federada i que hagi començat a jugar.

És un equip benavingut entre ell i també amb els contrincants.

S’ha de dir també que té força alts i baixos dins de la temporada, ja sigui per relaxació o per qualsevol altre tema.

Malgrat tot, és un EQUIP!

Parlem una mica del futbol femení..

6. Com veus el futbol femení en general?

Cada dia millor, ja que mica en mica s’ha anat implantant a tots els camps i a tots els clubs. Moltes noies, dia rere dia, van tenint l’oportunitat de gaudir d’aquest esport sense tenir l’obligació de viure d’ell o de tenir-ne una postura important.

El futbol femení cada vegada està més acceptat pel sector masculí, el qual gaudeix també dels seus partits.

7. El poc feminisme i la homosexualitat, són dos tòpics del futbol femení. Què en penses?

Sincerament, no havia sentit mai aquesta possible relació. Jo sempre ho he vist des d’un altre punt de vista diferent, però bé, posant-me en situació i imaginant-me un possible cas com el que es planteja, podria dir que la societat relaciona temes que no tenen res a veure. El futbol no tria les jugadores, són les jugadores que trien aquest esport, i evidentment, tant en el futbol com en altres punts de la societat hi ha gent de tot tipus, per sort.

8. Què els hi diries a les persones que pensen que el futbol està fet per homes?

Que estàn totalment equivocades. El futbol no està fet amb la finalitat que el practiquéssin els homes, simplement es va donar la casualitat que els primers a practicar-lo van ser les persones del sector masculí. Les dones, igual que els homes, tenen dues cames per córrer i un cap per pensar què fer en cada instant.

Bé, no estic gens d’acord amb aquest tipus de pensament i de mentalitat.

9. Què t’ha aportat el futbol?

Amb poques paraules: amistats, noves sensacions, noves responsabilitats, l’esperit de competivitat, l’acceptació a les derrotes, entre moltes d’altres coses.

I ara unes preguntes curtes..

- Blanc o negre? Negre

- Dolç o salat? Salat

- Estudies o treballes? Estudio

- Pel·lícula preferida? No tinc pel·lícula preferida, ho miro una mica tot.

- I música? Una mica de tot també, però la cançó Puc ser jo de Whisky’ns m’agrada molt.

- Barça o Madrid? Sens dubte, Barça.

- Cafè o tallat? Suc de préssec o Acuarius. No acostumo mai a beure cafè o tallat.

- Passada endarrere o sempre endavant? Si l’opció és clara, una passada endavant a l’espai, però sinó, la passada sempre endarrere.

GRÀCIES LAURA!