Cara a cara: Anna Soler (part 2)

5. Com valores aquesta primera temporada del Pradenc a futbol 11?

Per començar, cal remarcar que la majoria de jugadores integrants de l’equip vam començar la passada temporada a practicar el futbol, i vam jugar a futbol 7. I aquesta, que per moltes de nosaltres és la segona temporada, hem passat al futbol 11.

Crec que la majoria, tot i la nostra poca experiència, ens hem adaptat força bé a aquest canvi, respecte la temporada passada. Hem millorat en molts dels aspectes, i aquesta temporada estem fent un bon paper dins el nostre grup. A la primera volta hem obtingut uns bons resultats d’acord amb les nostres possibilitats i estem situades el mig de la classificació, sota els equips que porten anys jugant. Esperem no deixar escapar tot el que hem fet fins ara, i seguir “donant guerra” al camp en aquesta segona volta, que ja fa diverses jornades que ha començat.

Esperem continuar a la mateixa línia, exprimint a cada partit el millor de nosaltres mateixes (tot i que sovint hauríem de posar-hi més de la nostra part) i sobretot, continuar progressant sense perdre aquesta il·lusió.

6. Amb quin jugador/a t’identifiques?

Doncs la veritat és que no ho sabria dir. Però un dels jugadors que admiro i que m’ha vingut el cap és: Carles Puyol, central del F.C. Barcelona.

Carles Puyol es confirma com un gran defensa central. Destaca per la seva força física i també per la seva disciplina sobre el terreny de joc. És un clar exemple de jugador d’equip. No es tracta d’un jugador gaire alt però tot i això la seva potència física li permet ser un gran dominador del joc aeri. A més, no renuncia a l’atac i quan té l’oportunitat intenta afegir-se al joc ofensiu, sobretot en les jugades a pilota parada.

Però, per sobre de tot, Carles Puyol és una referència al vestidor barcelonista pel seu caràcter, per la seva capacitat de lideratge i perquè sap perfectament el què significa vestir i sentir els colors de la samarreta del Barça, club amb el que s’identifica plenament.

7. El teu primer record del món del futbol?

Doncs dir per a mi tot són petits records en aquest món: dins el camp cada bona passada, cada oportunitat de gol, defensar correctament i ajudar a una companya quan se li ha desmarcat la seva jugadora, cada crit abans de començar el partit, saber que has aprés dels errors i que intentés millorar dia a dia, tot això ajuda a sentir-me satisfeta en acabar un partit. Sovint no surt tot tant bé com ho he descrit, però l’empenta que hi poso per intentar millorar i quan finalment ho aconsegueixo és un gran record per a mi.

També quan puc donar ànims a una companya, quan me’ls donen a mi, quan puc recaptar un altre euro d’alguna despistada que ha fet tard amb l’objectiu de fer un bon sopar a final de temporada, quan podem ballar i saltar amb el ball St. Feliuenc del tren de l’alegria, etc, etc, etc.

Perquè amb el futbol no tan sols he pogut fer amistats i passar-ho bé els entrenaments i als partits, sobretot he aprés i estic aprenent que jugar a futbol també és aprendre a patir, a sacrificar-te, a alegrar-te, a ser crítica amb una mateixa i amb l’equip, a rectificar dels errors, a saber riure i passar-ho bé quan és el moment, a callar i escoltar quan és necessari, a respectar les companyes com t’agrada que et respectin a tu, i un grapat de coses i moments més que s’amaguen a darrere aquestes noies que juguem cada quinze dies al camp de futbol de Prats. Moments bons i també dolents, que només nosaltres sabem i fem possibles amb la nostra lluita i convivència.

En conclusió, he vist que el futbol no tot és el que es veu en els 80 minuts de joc, sinó que hi ha moltes altres coses que he pogut descobrir i viure. Adonar-me i de tot això i rectificar tot el que no faig bé, és el meu gran record, i també és un dels meus objectius, a part de fer un bon partit evidentment.

8. Què t’ha aportat el futbol?

El futbol m’aporta moltes satisfaccions personals.

Primer de tot, el futbol m’ha permès conèixer i fer amistat amb les altres jugadores de l’equip, i la veritat és que som un equip força unit, tot i els nostres problemes, crec que hi ha una bona i agradable relació entre nosaltres (entre jugadores, i entre jugadores-entrenadores), cosa molt important ja que compartim força hores juntes durant la setmana. I aquesta bona relació es tradueix també en els nostres moments extrafutbolístics. I la veritat es que s’agraeix molt aquest clima ja que és un factor motivant per disfrutar més del futbol. Com diuen les entrenadores, el que passa al vestidor queda reflectit al camp.

D’altra banda, com he dit en diverses ocasions, des de ben petita havia desitjat practicar aquest esport, i avui puc jugar-hi i per tant m’aporta tota una satisfacció.

Sóc i som conscients que és un equip femení de segona, i des de fora es pot veure d’aquesta manera, però el què realment compta és que hi posem ganes i empenta, que seguim lluitant per obtenir uns bons resultats i també seguir disfrutant i passant bons moments amb bona companyia. Perquè, a nivell personal, seguir mantenint aquesta il·lusió i ganes és el més important tan a l’hora de passar-ho bé, com al moment de millorar, perquè per a mi cada partit és important i hi intento aportar les mateixes ganes, i els nervis continguts el dia de jugar o l’inici d’un partit ho demostren.

Es clar que tampoc és tot tan de color de rosa com ho he pintat, sinó que també hi ha problemes i desacords entre nosaltres que s’han d’anar solucionant i acceptant però, el més important és, evidentment, que l’equip continuï tirant endavant amb il·lusió, repte que fins ara sembla que estem assolint.

I ara unes quantes preguntes curtes...

- Blanc o negre?

Negre.

- Carn o peix?

Depèn de l’ocasió però això si, amb una bona companyia (com la vostra).

Estudies o treballes?

Estudiant.

Pel·lícula preferida?

Un clàssic, titànic.

I música?

Rock català.

Barça o Madrid?

BARÇA!

Cafè o tallat?

Tallat.

Passada endarrere o sempre endavant?

Endavant, sempre que es pugui.

M’agradaria afegir que moltes vegades no els hi agraïm prou a l’Elena, la Montse i la Pilar el que estan fent per nosaltres, i la millor manera d’agrair-los-hi seria esforçant-nos-hi tan com puguem, com elles estan fent. També, donar gràcies a totes les companyes per fer-me passar tants bons moments jugant a futbol i finalment, agrair-te a tu, Tere per fer-me aquesta entrevista!

GRÀCIES ANNA!