Filosofia futbolística

"Un equip és com un bon rellotge: si es perd una peça encara és bonic, però ja no funciona igual (Ruud Gullit)"

Cara a Cara: Lídia Escrigas

La Lídia és la nostra interior dreta, aquella jugadora que si no la trobes busca-la xafant la ratlla.

  1. Com vas començar a jugar a futbol?

La veritat és que no puc dir que des de ben petita el futbol ja m’aficionés , més aviat no el trobava massa interessant. Però un cop vaig començar a créixer em va començar a cridar l’atenció; mirar els partits del barça o anar a veure els amics jugant a futbol em va començar a agradar. Tot i així l’únic recurs que tenia de jugar a futbol era a l’hora de gimnàs encara que això va fer que cada dia m’agradés més . De seguida que van proposar fer un equip de futbol femení a Prats vaig voler formar-ne part, però els estudis i haver de treballar m’ho van prohibir durant un temps. Quan l’equip ja portava uns quants mesos en marxa vaig decidir apuntar-m’hi. Des d’un principi m’he sentit sempre molt ben acompanyada. Així que ara puc dir que formo part d’un gran equip de futbol que te moltes ganes d’ensenyar i tirar endavant, i això és una gran sort.

2. Com has canviat de la temporada anterior a aquesta?

Bé, el principal canvi és el tipus de futbol, que ha canviat també la meva posició dins el camp. Crec que hi ha una gran diferència entre el futbol set i el futbol onze. El futbol que estem practicant ara m’ha ajudat i m’ha fet millorar en diferents aspectes. Primer de tot em permet poder córrer molt més; també ajuda a que el toc de pilota sigui mes eficaç, i a part molts altres aspectes petits que es porten a terme dins al camp. Per tant crec que hi ha hagut una millora en el meu joc, ja sigui pel tipus de futbol, com també pels consells i ajudes per part de les entrenadores.

3. Ets una noia amb velocitat i t’encanta córrer per bans. Et veus en un altre lloc?

La meva velocitat és una virtut que es pot aprofitar molt en la posició que estic jugant, i la veritat és que m’encanta jugar allà. Crec que no sóc massa polivalent, per tant no serviria en gaires llocs més. Tot i així no em faria res jugar en un altre lloc si el pogués dominar.

4. El millor moment de la temporada? I el pitjor?

Crec que no hi ha moments concrets. Durant la lliga es viuen moments fantàstics, com també se’n viuen de no tant bons. Per mi els millors moments són després de guanyar un partit havent jugat bé i a més veure que les teves companyes estan totes satisfetes amb el partit, el sentiment que es respira en aquell moment és genial.

I els pitjors moments són quan perdem un partit després de no fer cap esforç per voler guanyar-lo, crec que l’esforç dins el camp hi ha de ser sempre.

5. Un bon gol contra el Tona, per quan el pròxim?

Això de fer gols no és una costum per mi. La veritat és que el gol va ser d’un centre de la Regu que vaig poder rematar fàcilment, i el mèrit per mi va ser molt de la Regu. Tot i així per mi va significar molt, era el meu primer gol en la lliga i va fer que cregués una mica més en mi. D’això ja fa molt temps i encara no m’ha arribat el segon gol, com he dit no ho porto massa bé i de moment no crec que en faci cap altre, tot i que l’intenció hi és.

6. Amb quin jugador/a t’identifiques?

Doncs no m’he parat mai a pensar amb qui em puc assemblar. Crec que cada jugador té alguna cosa que el fa especial i únic. Hi ha molts jugadors que envejo però no crec en tenir mai res com ells.

Tot i així , en l’únic en qui tinc una retirada (segons algunes jugadores) és el Maradona, suposo que ja sabreu per què.

7. Una virtut? I un defecte?

Com a virtut destaco les meves ganes d’aprendre i de voler arribar a fer més del que estic fent. El meu defecte és enfadar-me quan un partit no em surten bé i després pagar-ho amb els altres.

8. Què t’ha aportat el futbol?

Crec que m’ha aportat moltíssimes coses. Primer de tot unes grans companyes que han arribat a ser amigues, si la bona relació que porto amb totes elles no fos especial segur que el futbol tampoc ho seria tant. Després les entrenadores, que han arribat a ser tres amigues més, i unes grans professores per a mi. I a part d’això poder entendre’l molt millor i saber que no és tant sols un esport, sinó que també és una diversió.

GRÀCIES LÍDIA!




4 comentaris:

Anònim ha dit...

Mol bé Lidia :)

Pero jo aixo del Maradona no ho he acabat d'entendre....jejejejeje

A, per cert, el gol el vas fer tu, no jo. El merit és teu, x saber com fica akella pilota alli dins.

Fins divendres, perla :)

Anònim ha dit...

Regu massa nivell per tu oi? Per això no ho has entès.. jajaja

Anònim ha dit...

pero si l'hi vaig ficar jo el nom xDDDD


regu

Anònim ha dit...

Lidia, ets molt bona persona i crec que arribaras molt lluny.
No fa falta fer gols per celebrarlos i dedicarlos a ki estimes.
Dedica el dia a dia a ki realment estimes (familia), i veruras com sera una celebracio constant.
ETS LA MILLOR !!!!!
Anims!!!!!

Un admirador que t'aprecia