cara a cara: Marta Nogué

1. Perquè vas començar a jugar a futbol?

Be, dons vaig començar perquè fa molt temps que m’agrada el futbol, a l’escola de ben petita sempre estava al mig dels nois, i a casa amb el meu avi sempre parlem de futbol. A la primera temporada del pradenc volia apuntar-me però a casa no em van deixar. Ara a la segona després d’insistir a casa i una companya acabar-me de convenç-se, vaig decidir entrar al món del futbol, i la veritat es que n’estic molt contenta tant per l’esport en general, com sobretot per l’equip i les companyes que hi he trobat.

2. Com has vist aquesta temporada al Pradenc?

Suposo que tothom te dies millors que d’altres, i el pradenc n’ha tingut de tots. Vam acabar la primera volta amb una molt bona sisena posició, on tothom se’n podia sentir molt orgullós. La segona sembla que no ha anat tant bé però tot i així hem mantingut aquesta sisena posició tot i que falten els dos partits finals i la podem perdre.

Deixa’n a banda la classificació penso que el Pradenc ha estat un equip lluitador, sobretot contra els equips més difícils, i que ha crescut molt durant aquesta temporada. Aquest es el primer any que el Pradenc ha jugat a futbol onze, i a part de dues jugadores i les entrenadores que tenen més experiència, les altres com a molt porten dos anys jugant a futbol. Per tant penso que no ens podem queixar dels resultats del nostre equip.

3. A mitja temporada et vas lesionar. Què ha significat per tu no poder jugar tant com haguessis volgut?

Parlant malament, si em permeteu, “una putada”. Vaig començar la temporada amb moltes ganes d’aprendre i de formar part de l’equip i donar tot el que pogués quan estava jugant. Com dius tu a mitja temporada em vaig lesionar i m’he perdut tota la segona volta. M’hagués agradat poder jugar tota la temporada lògicament, però crec que n’he tret una cosa positiva. Després d’estar gairebé tres mesos sense jugar aprens a valorar el que realment t’importa el futbol. He vist com les companyes guanyaven i també perdien partits i les ganes de poder estar al seu costat i participar en el joc, fan augmentar la il·lusió de jugar de nou i tornar a patir, lluitar, gaudir, riure... al costat d’aquest gran equip!

4. El millor moment de la temporada? I el pitjor?

Es molt difícil dir el millor i el pitjor, perquè hi ha molts moments bons i d’altres moments no tant bons.

Un dels millors moments es quan hi ha un bon ambient tant al camp com al vestidor, on veus a totes les companyes contentes, tant si s’ha perdut un partir però s’ha lluitat, com quan guanyes. Personalment tinc un moment que em va fer molta il·lusió, que va ser contra el Vic remei, on vaig marcar el meu primer i únic gol de la temporada.

I el pitjor, dons podria dir el moment que em vaig lesionar. Però també tots aquells moments que hi ha mal humor dins el vestidor després de perdre un partit on no s’ha lluitat tot el que es podia.

5. Havies practicat d’altres esports abans del futbol?

Esport com el futbol no, de petita havia fet aeròbic, i ara de més gran hip-hop, però ho vaig deixar perquè no m’agradava, i em vaig apuntar a futbol. Se que no tinc el nivell de moltes companyes però m’agrada i intento esforçar-me i poder aprendre al màxim, i alhora donar al màxim de mi quan sóc dins del camp.

6. Què t’ha aportat el futbol?

Doncs bàsicament el futbol m’ha aportat amistats. El bon rollo de l’equip i el companyerisme que hi ha entre totes es una cosa molt valorable i que fa que tothom que entre a formar part d’aquest equip, com és el meu cas, si pugui sentir còmoda, i poder practicar l’esport que li agrada envoltada d’un bon ambient. Per altre banda també m’ha aportat més afició al futbol en general, i moltes ganes de continuar jugant la següent temporada.

Des d’aquí vull donar les gracies a tot l’equip del Pradenc per haver-me donat l’oportunitat de poder practicar i gaudir de l’esport que realment m’agrada!

GRÀCIES MARTA!